Castell de la Floresta
Habitatge de cinc plantes i celler amb capacitat per unes vint persones.
Disposa de sis habitacions, quatre banys, dos cuines i dos espais comuns en plantes diferents amb televisió i llar de foc cadascun.
La llarga etapa de més de quatre segles durant la qual acolliren una societat i unes formacions estatals musulmanes, constitueixen la veritable prehistòria de la Floresta.
Aquesta àrea era caracteritzada als fronts àrabs com un territori fronterer, especialment exposat als atacs de l’enemic feudal, i necessitat de protecció per part del poder públic andalusí que, hauria acordat mesures fiscals per promoure la construcció de petites torres.

Vinya els Vilars d’Arbeca
Visita al celler, amb degustació de 2 vins i 1 ampolla de Vilars-Roure de regal.
En aquest entorn, es planten 9 hectàrees de vinya, de les varietats de Syrah i Merlot importades del sud-est de França. La producció de vi de Vinya els Vilars, emparada sota la Denominació d’Origen Costers del Segre, subzona Garrigues, està profundament marcada per les característiques geològiques i climàtiques de la zona, amb un sòl calcari i un clima mediterrani, d’hiverns freds, estius calorosos i una mitjana de precipitacions baixa.
Des dels seus inicis fins a l’actualitat, la filosofia de Vinya els Vilars, que compta amb una producció al voltant de les 20.000 ampolles anuals, és produir vins negres de qualitat, per això en totes fases del procés productiu es posa especial cura i afecte. Es realitza la verema a mà, per oferir al consumidor un producte únic i amb gran personalitat.
Fortalesa Ibèrica els Vilars
La fortalesa dels Vilars fou habitada ininterrompudament durant 400 anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.
Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.
L’urbanisme interior s’organitzava radialment al voltant d’una plaça presidida per una gran cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual surten vies radials vers la plaça i les portes d’accés al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l’oest, s’obrí una porta protegida per torres al nord i s’implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.