La Cova dels Vilars

Aquesta cova, situada a l’oest d’Os de Balaguer, ha estat durant segles refugi dels pastors, dóna fe de la seva utilització el sostre i les parets de la cova que s’observen intensament fumats.

La seva situació geogràfica és especialment estratègica ja que per la seva orientació recull els primers rajos de sol, que apareixen darrera de l’Ermita de Montalegre, a la vegada que li permet una àmplia visibilitat del riu Farfanya.

La proximitat d’Os de Balaguer i el coneixement existent per part dels habitants va provocar que no se li prestés un especial interès fins als anys 70, quan un veí del poble, molt aficionat als temes arqueològics, autodidacte i bon coneixedor dels racons del seu territori: Josep Maria Borràs Viu, va donar el primer avís oficial de la seva existència.

Les dimensions de la Cova dels Vilars són relativament petites, amb menys de 60m2, però amb una gran riquesa pictòrica. Fins a 28 pintures o traços estan identificats. Tots ells estan situats a la paret esquerra de la cova i les figures humanes i d’animals estan orientades cap al fons.

Es conserven 3 grups de figures especialment riques en contingut:

En primer lloc: una escena de dansa on un home nu agafa per la cintura a 2 dones que vesteixen una clàssica faldilla llevantina. Les 3 figures han estat pintades al roig viu sobre unes figures anteriors, molt perdudes, que estaven pintades amb negre i vermell molt vinós.

A mig panel hi trobem una representació heliolítica, trencada a la part inferior per un accident de la pròpia roca. Són quatre cercles concèntrics, molt toscos i traçats independentment els uns dels altres.

Per últim: Escena d’animals, probablement de caça, es representen cérvols, cabres, guineus i llops, és a dir, fauna estrictament local.

La Cova dels Vilars forma part de L’ART RUPESTRE DE LA CONCA MEDITERRÀNEA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA, va ser declarada PATRIMONI DE LA HUMANITAT per la UNESCO a Kyoto, Japó al 1998