Els Viatges d’en Tonet: Una experiència astronòmica al Montsec

Els minuts previs a deixar casa teva i endinsar-te en una gran escapada de cap de setmana són complicats. Totes les llistes que t’has fet amb tot el necessari per a viatjar, ara, ja semblen evaporades en un fum de xiscles, nervis i balls del Sant Vito per tota la casa.
Quan aconsegueixes assentar-te al cotxe, sents per una banda el descans després d’una gran cursa d’obstacles i per l’altra, la por d’haver-te deixat el Kevin sol a casa.

Arribada a Os de Balaguer

os_de_balaguer

Fiquem rumb cap a Os de Balaguer. No podem deixar de mirar per la finestra del cotxe el paisatge que ens anem descobrint mentre avancem cap al nostre destí. Ens mirem de reüll, tenim ganes d’arribar.
Os de Balaguer ens apareix davant dels ulls i deixem el nostre cotxe aparcat en el que sembla la plaça principal del poble. Al sortir, un silenci ens deixa escoltar el so d’uns pardalets que piulen prop d’aquí.
En arribar, en Radu ens dóna la benvinguda i ens explica com serà aquest cap de setmana sota les estrelles.
Ens acomiadem d’ell doncs, demà el tornarem a veure quan fem la visita a la Cova dels Vilars i al Castell d’Os de Balaguer.

 

Un sopar tradicional

Després d’haver deixat les nostres coses a l’hotel, anem a fer un sopar degustació dels productes del territori en un petit restaurant molt pròxim a l’Observatori del Montsec.
Allí ens rep un matrimoni molt ben avingut. La calidesa del restaurant i del personal ens fa pensar que avui menjarem bé. Tot el sopar és una desfilada de productes típics de la zona; embotits, formatges, carns, verdures, etc.
Com més avança l’àpat, es va fent al nostre estómac una barreja entre la calma d’un sopar ben assentat i unes pessigolles nervioses. Volem anar a conèixer les famoses estrelles del Montsec.

Sota el cel del Montsec

Deixem enrere el restaurant sense parar de mirar el cel. Quan baixem del cotxe, el cel estrellat del Montsec ens absorbeix la mirada i definitivament deixem de recordar la nostra vida prèvia a arribar a aquest indret.

La primera part de la visita és una pel·lícula en 3D projectada contra una cúpula. Ens col·loquem les ulleres, i ens asseiem en unes butaques reclinades que ens ajuden a veure el sostre de la cúpula amb molta facilitat. La pel·lícula ens ensenya que tots som pols d’estrelles i explica l’origen de l’univers fàcilment, sense moltes complicacions.
En acabar la pel·lícula, el monitor ens projecta un planetari digital mentre entusiasmat narra totes aquelles estrelles, constel·lacions i planetes que es poden veure avui. De sobte, començo a notar una brisa gèlida que es va fent lentament més intensa. La cúpula s’està obrint i ens deixa descoberts sota el cel estrellat del Montsec. Amb un punter làser, el monitor ens ressegueix les estrelles més curioses del cel d’aquesta nit.

Seguim la visita a l’Aula-Observatori. Un telescopi gegant centra aquesta sala mentre les butaques i unes pantalles el protegeixen. El monitor i el telescopi van a la cerca dels fenòmens més espectaculars de la nit amb una coordinació extraordinària mentre a les nostres pantalles surten imatges d’una espectacularitat que supera gairebé la realitat.
Fascinats amb aquelles imatges de colors vistosos, estem reticents en deixar aquest espai. Però el viatge continua.

 

Els rastres del passat

Ja és de dia al Montsec i seguim hipnotitzats amb les estrelles del dia anterior. Tornem a Os de Balaguer a retrobar-nos amb el Radu. Avui ens ensenyarà la Cova dels Vilars i, posteriorment, el Castell d’Os de Balaguer.
Per anar a la Cova dels Vilars anem amb el seu cotxe. Aparquem el cotxe en una gran esplanada prop de la cova. Fa un dia meravellós i es pot veure tota la Serra del Montsec. cova dels vilars

Tenim una petita caminada per davant abans d’arribar a la Cova.

El camí és planer i l’olor pur de natura neteja els nostres pulmons. Ens enfilem per una petita escala metàl·lica i arribem a la cova. És petita, i costeruda. Em venen al cap tots aquells agricultors que es van resguardar de la pluja en aquell indret. No en som conscients, però, de que estem envoltats de 28 rastres de l’Edat de Bronze.

Cada dibuix amaga una història fascinant, un motiu pel qual estar en aquella cova. Ahir érem pols d’estrelles, ara homes prehistòrics. Què ens portarà la següent visita?

 

Os de Balaguer, el poble campaner de Catalunya

El Radu ens deixa de nou a Os de Balaguer. Aprofitem per agafar forces en un bar del poble, la visita al castell promet ser fascinant. El Radu ens ve a recollir, és hora de pujar al castell. Aquest cop deixem el cotxe i ens disposem a enfilar-nos pels carrers d’Os de Balaguer a peu. Pujant poc a poc cap al castell, el Radu ens segueix explicant més anècdotes sobre aquests poble, com per exemple que s’hi celebra una trobada de campaners un cop l’any.
La pujada al castell es fa amena amb les explicacions del guia. Arribats al castell, ens dóna la benvinguda una campana gegant. Es nota que estem al poble campaner de Catalunya.

Museu de campanesDins el castell es troba l’únic Museu de Campanes de Catalunya. Allí el Radu ens ensenya com es toquen les campanes, i ens deixa provar-ho. El Radu ens sorprèn i ens vol fer un examen, si l’aprovem ens donarà el carnet de Tocacampanes. Torno a estar neguitós, això és important. Ho fem, i ell creu que ens mereixem l’acreditació.
Seguim caminant pels passadissos del castell però no puc deixar de pensar que sóc un Tocacampanes oficial.

 

Retorn a casa

Caiem per primer cop de peus a terra, és hora de tornar a casa. Poc a poc, tornem a pensar en tot allò que ens plena les nostres vides cada dia.
Deixem enrere Os de Balaguer, avui, però de ben segur que hi tornarem.

 

MÉS INFORMACIÓ I RESERVES SOBRE AQUESTA EXPERIÈNCIA AQUÍ

Deixeu un comentari